---

---

 TESTIMONIS DEL RESSUSCITAT

Quan meditem els relats evangèlics en els quals se’ns narren els esdeveniments pasquals, generalment ens solem fixar en les circumstàncies que envolten les aparicions del Ressuscitat, en la situació espiritual en la qual es trobaven els personatges que viuen estos esdeveniments o en el procés pel qual cada un d’ells va sent recuperat per a la fe. Poques vegades caiem en el compte que tot comença amb un anunci: el primer que van escoltar, tant les dones que havien anat a visitar el sepulcre, com els deixebles, va ser l’anunci de la resurrecció.
Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc ens narren que van ser uns personatges amb vestits refulgents els primers que van anunciar a les dones que aquell a qui buscaven havia ressuscitat (Mt 28, 6; Mc 16, 6; Lc 24, 6); i que immediatament els van ordenar: “aneu de pressa a dir als seus deixebles: <>” (Mt 28, 7; Mc 16, 7). Les dones, després d’escoltar esta bona notícia, sense haver vist encara al Senyor “van córrer a anunciar-lo als deixebles” (Mt 28, 8); “van anunciar tot això als Onze i a tots els altres” (Lc 24, 9). A mesura que va difonent-se la notícia el cor de tots es va preparant per a la trobada amb el Senyor. Per això, quan les dones, plenes d’alegria van anunciar als deixebles la bona notícia de la Resurrecció, estan vivint la pasqua; estan preparant el seu cor per a poder trobar-se amb el Senyor i poder reconéixer-lo. Podem imaginar que, sense eixe anunci previ, el desconcert i la por s’haurien apoderat dels deixebles en trobar-se amb el Ressuscitat. Elles mateixes, abans de trobar-se amb Ell, van haver d’escoltar l’anunci pasqual d’aquells personatges que estaven en el sepulcre.
Quasi dos mil anys després d’aquell primer Diumenge de Pasqua, la notícia continua difonent-se per tot el món. Si ho contemplem fredament és un fet sorprenent: des d’aquell sepulcre buit, un missatge que en un primer moment va ser considerat “un deliri” (Lc 24, 11) pels mateixos apòstols, continua ressonant com una bona notícia per a tota la humanitat; és sorprenent que al llarg de tants segles, l’anunci pasqual haja tocat el cor de tants creients que s’han trobat amb Jesucrist i han vist com en la seua vida s’obrien nous horitzons d’esperança; és sorprenent pensar que la força d’este anunci no es fonamentava en la saviesa humana, ni en el poder o la influència social que pogueren tindre aquells primers testimonis: la força transformadora està en l’anunci mateix.
Per als cristians del segle XXI Pasqua és la festa de la nostra fe; la celebració que ens ompli d’esperança, que ens anima a continuar anunciant a tots la bona notícia que en Crist es troba la vida. Encara que semble que este missatge no interessa al nostre món, no oblidem que la seua força no depén de nosaltres. A nosaltres ens correspon continuar anunciant-lo, continuar sent testimonis del Ressuscitat.
Feliç Pasqua a tots.
Enrique Benavent Vidal, arquebisbe de València.

Cortesia del web: https://www.archivalencia.org/testigos-del-resucitado/