Parròquia Puríssima Concepció
Quart de Poblet - Valencia
HISTÒRIA

Gràcies a uns documents que obren en l'arxiu de la Cúria Diocesana de València sabem que la nostra parròquia és d'orígens antiquíssim i es remonta al S.XIII encara que l'estat actual de l'edifici es deu a la reedificació del S.XVIII.

Després de la Reconquesta (S.XIII), el rei Jaime I va donar el Castell, la Vila de Quart i l’AlquerIa d'Aldaia al Priorat de l'Hospital de Sant Vicent de la Roqueta. En 1287, el rei Alfonso II d'Aragó va transferir la seua jurisdicció al Monestir de Santa María de Poblet (Ordre del Císter i del que depenia el de Sant Vicent de la Roqueta).

NAU CENTRAL I CAPELLES LATERALS

Estem davant un temple de nau única amb capelles laterals, decorat amb estuc i or fins al sostre. Si alcem la vista ens trobem amb unes pintures, però hem de dirigir-nos al presbiteri (altar major) per a entendre el seu propòsit.  Damunt del retaule veiem la “Coronació de la Verge i Asunció als cels”, que fa referència a l’advocació primitiva del temple, dedicat a Santa Maria i que posteriorment va canviar a la Puríssima Concepció. A continuació i dirigint-nos cap a l'entrada trobem: “Anunciació”, “Visitació de Maria a Santa Isabel”, “Naixement i Adoració dels Pastors”, “Presentació en el Temple a Simeó” i “Xiquet Jesús entre els doctors de la Llei”. Finalment, sota el cor elevat, tenim l'escena de “Sant Onofre rebent la Comunió a les mans d'un àngel”. Totes elles són del S.XX i obra del pintor Mariano Cruz.

A les dos bandes de les pintures que acabem de veure tenim una sèrie d'emblemes en les llunetes (faciliten l'entrada de llum natural des de les finestres). Aquests emblemes es corresponen amb l’advocació original de les capelles, que en algun cas ha canviat.

D'esquerra a dreta:

- Dues ànimes cremant-se, ja que en aquesta capella es trobava el Retaule d'Ànimes (“de els animetetes”, S.XVI, atribuït a Vicent Macip), desaparegut durant la Guerra Civil

- Palmera i dos lleons, símbol de Sant Onofre

- Calze i raïms: símbol de l'Eucaristia que ens anuncia  l'entrada a la Capella de la Comunió

- Escut dels Dominics: Ordre religiosa que va difondre la devoció a la Verge del Rosari

- Cor de Jesús: possiblement donava pas a la Capella del Cor de Jesús, traslladant-se després l’advocació

- Anagrama de Maria (Capella de la Verge de la Llum)

- Eines de Fuster, que ens anuncia la Capella de Sant Josep, encara que ha sigut “relegat” per l’advocació al Cor de Jesús

- Instruments de la Passió, possiblement abans de la Guerra Civil va haver-hi un Crist o un pas de la Processó de Setmana Santa.

ALTAR MAJOR

Mereix ESPECIAL detall el retaule de l'Altar Major. Es tracta d'un retaule barroc (finals S.XVII-principis S.XVIII) de fusta daurada i policromada. Originals són les imatges de Sant Pere Apòstol i Sant Pau de Tars, la resta es va cremar en 1936 i el que veiem en l'actualitat és una reconstrucció de Pascual Palés, datat en 1966, seguint les traces de l'original.
 

En els murs laterals tenim unes pintures murals ovalades de la 2ª ½ S.XX. A l'esquerra tenim a Jesús Xiquet que ofereix aigua amb una petxina a Sant Juanet  mentre un corder els contempla. A la dreta veiem a Santa Adelaida, esposa del rei Lotario II d'Itàlia i de l'Emperador Otón el Gran d'Alemanya. En quedar-se vídua d'aquest últim, va fundar un convent de benedictins on va morir l'any 999. Apareix amb vestidures imperials i la corona en el cap, lliurant un pa a un pobre. Al fons a l'esquerra està el tron imperial amb l'àguila bicèfala i, a la dreta, tres personatges sobre núvols presencien l'escena.
 

La Capella de la Comunió es va unir a la Parròquia en l'últim ¼ del S.XVIII.(1768)

L'arquitecte va ser Vicente Gascó i Massot (1734-1802), primer director de l'Acadèmia de Sant Carles de València i autor de nombroses obres públiques i religioses, destacant la decoració de la Basílica de la Verge dels Desemparats de València.
Les escultures de guix van ser decapitades durant la Guerra Civil i en l'actualitat estan cobertes de pintura blanca esmaltada. Es desconeix el seu autor. 
A banda i banda de la porta d'entrada, en els nínxols, hi ha unes imatges del Crist de la Resurrecció i una Dolorosa.

L'òrgan original, d'estil barroc, va ser destruït durant la Guerra Civil. Entre 1997 i 2000 el taller d'òrgans Berenguer & Díaz de Torrent va construir l'actual. Els 2134 tubs dels quals consta es van importar d'Alemanya.

El campanar és una torre de rajola de finals del S.XVII o principis del S.XVIII i restaurat en 1989.
El coronament està format per una terrassa, templet octogonal i cupulí, i pinacles en els angles amb prismes i esferes, d'àmplia difusió en l'arquitectura valenciana.
 

Les campanes no són les originals:

Del Taller dels Germans Roses (València):
- Sant Onofre Anacoreta. 1939. 307Kg.
- María de la Llum. 1939. 144Kg.
De la Fosa de Salvador Manclús (València) i per subscripció popular:
- Puríssima Concepció. 1988. 496Kg.

- Sant Crist dels Afligits. 1988. 112Kg.

 

BIBLIOGRAFIA:

- Aguilera Cerni, V. “L'escultura. L'influx academicista i neoclassicista”, Història de l'Art Valencià. Del Manierisme a l'Art Modern, València.

- Cebrián i Molina, J.ll., “L’Esglèsia de la Puríssima”, Quart de Poblet. Art i Patrimoni, Xàtiva, 2004, pàg.44-65.

- Coll Ferrer, V., “Estadística de feligresos de la Parròquia i altres efemèrides de la dècada dels anys 60”, Geografia, origen i història de la molt lleial i heroica vila de Quart de Poblet, València, 1984, p.164.

- Fuentes Delicado, M., Projecte Final de Grau “Cientificotècnic”, Estudis previs per a la conservació del patrimoni de l'Església Parroquial de la Puríssima Concepció de Quart de Poblet, València, 2011

- Garín i Ortiz de Tarancón, F.Mª, “Quart de Poblet. Església Parroquial de la Inmaculada Concepción”, Catàleg Monumental de la Província de València, València, 1986, p.517.

- Sanchis i Sivera, J., “Quart de Poblet”, Nomenclator Geogràfic-Eclesiàstic dels pobles de la Diòcesi de València, València, 1922, p.202.

- Sancho, J. i Sancho, V., “El temple parroquial. L’altar major, Contes per als néts (El Quart de Poblet de primers de segle), València, 1996, p.184.

- Soler d’Hyver, C., “Catàleg. El Salvador”, Joan de Joanes (†1579), València, 1978, p.69.